dissabte, 30 de març del 2013

La casa de les Marietes



"Marieta vola, vola,
tu que portes camisola
si m'ensenyes el camí del cel
et donaré pa i mel"



...I en aquestes estem, repartint per tot l'hort potets amb aiguamel per major comoditat de les marietes que ja es fan presents ara quan arranca la primavera. Cal tractar-les amb els més grans compliments no fos cas que no els plagui el tros i emigrin cap un altre indret.



Peró el nostre no és un gest gratuït. Esperem grans coses d'aquestes marietes des d'ara fins finals de la tardor quan comencin a hivernar. Ens han de fer un gran servei: cruspir-se tots els pulgons que pululin pel nostre tros, sota les ordres de les formigues que les munyeixen desvergonyadamament després que la pulgonada hagi  xuclat les nostres plantes, fent-les enmalaltir irremediablement.




Els pulgons per mitjà d'un bec articulat succionen la saba de la planta hospedant de la qual prenen proteïnes i sucres segregant  l'excés de sucre ingerit en forma de melassa que es diposita en les fulles inferiors a la qual ells ocupen, taponant els estomes i impedint així la fotosíntesi i propiciant alhora l'aparició del negret; per ser insectes xucladors són importants agents de contagi de diferents virosis.




La marieta (Coccinellidae) és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes amb una voracitat desmesurada, sobretot en el seu estat de larva. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues especialment als cultius en hivernacle. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de "cosmopolites" pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.







Per això per fer-los la vida més còmoda, sobretot durants els freds de l'hivern els últims anys proliferen les cases o hotels d’insectes que proporcionen les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils per a l’hort. Els humans, modificant el medi natural, han anat fet cada vegada més difícil que els insectes trobin aixopluc de manera natural. Els hotelets estan formats per capses o calaixos de diferents tamanys amb  foradets menuts i grans perquè coincideixin en les preferències individuals dels insectes. Es construeixen amb tota mena de materials: canyes, branques, pedretes, herba seca, terra, fang, palla, corda, teula, troncs…





Nosaltres per fer la nostra contribució hotelera hem fet un petit parèntesi en la consolidació dels nous bancals elevats i aprofitant els sobrants de les caixes de fusta hem construit la nostra particular caseta d'insectes,  especialment adreçada a fer més fàcil la vida a marietes  i abelles.
Com que anem de prova i volem fer una caseta petita, hem partit d'una capsa de maduixes i l'hem omplert bàsicament amb els materials que teniem a l'abast al mateix hort. Per subjectar alguns dels materials al seu departament hem utilitzat la mateixa argila dels bancals ben refinada afegins un xic d'aigua. 













 Per les marietes hem reservat l'àtic, més protegit del bec dels ocells per impediments que donin seguretat als futurs hostes. Els acabats de pintura són fets amb pebre vermell, i són d'aquest color perquè segons alguns experts bona part dels insectes són atrets per la gama dels vermells...

diumenge, 24 de març del 2013

Pas a pas en la recerca del Bancal Permanent...



Ja teníem ganes de variar una mica en la construcció de bancals rectilinis. Després de tafanejar molts horts ens hem decidit per un disseny propi, inspirat en els Keyhole Garden, que ens permetrà una circulació força funcional al voltant del perímetre i vies d'accés còmodes a l'interior del Mandala.



L'espai que volem ocupar és un tros de 5x7 metres ben entapissat d'herbes adventícies i amb unes velles i enormes carxoferes ja molt deteriorades que cal reabsorbir. Donada l'avançada època de l'any, que no admet cap relaxació , posarem en joc en un plis-plas  els principis de l' "Hort instantani" mitjançant la construcció d'un bancal elevat per capes.


Després de marcar la forma que volem aconseguir amb cordill, utilitzem les mateixes fulles de les carxoferes a la manera de "retolador gruixut" per poder visualitzar millor les dimensions de tot plegat. Posem especial atenció en que els accessos a les parts interiors tinguin suficient amplada. Només laborem la terra que cal amuntegar a l'interior i per obrir els passadissos.







Afegim la primera capa, fems damunt l'herba pre-existent que ajudarà a dificultar la seva reproducció en combinació amb una capa de cartrons remullats que ofegarà tot el que vulgui créixer i servirà de berenar pels cucs. No es poden deixar separació entre cartrons per tal que el seu efecte dissuassori sigui exitós. Si no disposem de cartrons o substituirem per una gruixos capa de paper de diari. En qualsevol cas amb les mínimes lletres o estampacions possibles i en el seu cas cal treure les grapes que puguin haver.




 A partir d'aquest moment anem alternant capes "verdes" que aportaran nitrògen , amb capes "marrons" que aportaran carboni: s'aconsella que la proporció de "marró" tripliqui la de "verd" pel tipus de nutrients que aporten cadascuna. Sempre es remulla abans d'afegir la capa següent per tal de facilitar la descomposició de la  matèria i la compactació del conjunt.




Capa de herba tallada a altres zones de l'hort  i  una altra de material sec, en aquest cas  de bosc d'alzines o roures. Les substàncies que envolten els pins no fan recomanable, en general , el material sec provinent de pinedes. Semblaria que les maduixeres serien l'excepció i sí agraeixen  certa part de pinassa pel seu creixement. 





Una primera capa de palla 

I una altra de terra compostada.


És el moment també d'afegir fibra de coco, en aquest cas per corregir l'excès de compactaciò del nostre sòl excessivament argilós. En el nostre cas com que també criem una petita colònia de cucs vermells de Califòrnia, n'afegim un bon grapat, escampats en grups de 10 o 15, per diferents parts i nivells del  bancal: ells encantats de poder fer la seva feina lliurement!




La feina del dia acabada, tota l'ajuda ha estat benvinguda. La creació d'un nou bancal sempre consumeix molta energia personal i grans quantitats de materials orgànics.



Protegim tot el conjunt amb una última capa de palla i tornem a regar. quasi 17 metres de bancal elevat en una Mandala de 2 entrades: 1a. part de la feina acabada, encara falta donar estabilitat al conjunt i colocar el reg.


Gràcies a la col.laboració de les fruiteries dels voltants hem anat recollint un munt de caixes de fusta que una vegada desmuntada la base ens permet fer-la servir per donar una mica més d'estabilitat al bancal elevat. Ens podíem haver estalviat la feina però d'aquesta manera encara es guanya  més superfície de cultiu al aprofitar tota la horitzontalitat del nou perfil creat.




I sense més preàmbuls ni esperes ja podem començar a plantar!! Hem après que el nostres llimacs tenen més preferència per "beneficiar-se"  les nostres cols que no pas els tendres enciams, així que plantem unes quantes cols set setmaneres entremig del gruix d'enciams amb la intenció d'utilitzar-les com element de distracció fins que no caiguin piripis a les nostres estratagemes cerveseres.






A l'esquerra de la foto dos calaixos, aprofitats del desmuntatge de les caixes de fusta,  ens han servit per soterrar-los i ser el nou hogar de la barreja de pastanagues i rabanets. Al costat hem plantat cebes, com a cultiu protector contra la mosca de la pastanaga.






dissabte, 2 de març del 2013

És evident que venim de la patata...



Quan s'acosta Sant Josep els meus biorritmes estan que se surten. Que si la Lluna mengua , que si creix , que si va alta , que si té forma de "C" o de "D" , que si encara glaça per la nit... 
Tantes coses per tenir em compte i els dies passen fugissers i amb condicions climatològiques poc propicies per la nostra tasca ingent: primer fortes glaçades després pluges inacabables... i nosaltres amb les patates super "sortides" de tanta grillamenta i amb ganes boges de treure fulla.




Treballem contra el temps: hem de crear el 4rt. bancal ràpid, ràpid. Ens fiquem mans a les eines i malgrat les últimes pluges podem netejar a fons el tros amb força facilitat. 







  
Aquesta vegada ens ha donat temps d'aconseguir una mica de fibra de coco per millorar la textura i propietats del bancal, aquest material admet una gran quantitat d'aigua durant el procés de rehumidificació. També barregem un sac d'humus de cuc per fer la gràcia sencera...



 


Com que encara falten alguns dies per la sembra tapem tot plegat amb una capa de palla i herbes tallades d'altres zones de l'hort. 






Mireu que maco que queda tot esperant les patates !! 







 

La situació dòna peu també a fer noves coneixences i alguns contactes en aquest cas amb individuus del tipus invertebrat. Algunes relacions acaben bé, com la dels cucs abundosos en aquest terral, altres ens donaran més maldecaps....




Altres "socis" abundosos són els pardals que  apareixen sense vergonya aparent en quan queda buit el tros. 









Després de moltes voltes ens hem decidit per espantar-los mitjançant la presència, virtual, dels seus homònims alats: mussols, òlibes i similars. Ja us direm si la cosa funciona quan comencin a sortir els pèsols i altres coses apetitoses...



                                             Els competidors inesperats


Però insospitadament no nomès del cel poden venir els problemes pel pagès, també amagats al subsòl o sota les pedres trobem esser voraços, envejosos de les nostres verdures. En aquest cas amb les primeres hores del matí trobem uns quants indefensos plançons de col atacades sense mesura ni vergonya per una tropa de babejants llimacs. 



Cal una acció contundent. A banda de la recerca visual per sota pedres, toxanes o teules abandonades fins a la seva localització, cal provar maneres més expeditives: ha arribat l'hora de provar les trampes passives i al nostre camí apareix de manera preclara el poder fragant de les llevadures i maltes o sigui l'encisadora fragància de la cervesa que tan demostradament constituieix golafre atractiu pels nostres subterranis competidors.






 
Pocs dies abans de Sant Josep, després de tenir les patates "certificades" durant unes setmanes "treien grills", arriba el moment de la veritat. Tornem al tros que havíem mig-preparat i li donem uns últims tocs. 







Retirem provisionalment la cobertura de palla per afegir algunes capes més: un toc de compost animal ben madur barrejat amb terra de la compostadora, una mica de cendres riques en potasi, una capa de material de bosc d'alzinar ben esmicolat, material verd que recent hem tallat d'altres zones del mateix hort aprofitant les últimes pluges i ho acabem amb una fina capa d'humus de cuc i una regada general per compactar totes les capes.



                                        "Qui no arrisca no pisca"



Anem a arriscarn-nos. Després del curset d'introducció a la Permacultura que vam fer la tardor passada a l'Hort Phoenicurus amb la Gisela i en Mark provarem una de les seves sug.gerències: cultivar patates amb palla, o millor dit, calçant les patates d'aquesta manera i no amb terra que és la manera més comú.


Podrem prescindir de la terra, en aquest punt , donat que el tubercle no es forma al nivell subterrani sinò en els extrems d'un sector de les tiges aèries de creixement més o menys horitzontal (anomenades també estolons) quan els entrenusos s'inflen i es tuberitzen (sent aquest procés diferent de la funció d'alimentació que fan les arrels incrustades a la terra de cultiu). Així doncs, el que cal evitar és que els tubercles siguin afectats per la llum que las tornarien verinoses i en això la palla ofereix opacitat similar a la que oferiria la terra. A mesura que la tija aèria principal vagi creixent i produïnt fulles nosaltres anirem calçant-la amb palla les vegades que calgui...



Variant una mica el sistema d'en Mark i la Gisela que damunt les capes que formen aquest bancal ràpid superposen una base de cartrò, nosaltres el substituirem per una base de sacs de yute que hem aconseguit. Després d'obrir els sacs i fixar-ne els extrems d'ambdues puntes amb terra i els laterals amb branquillons, cal obrir els forats on s'ha d'anar colgant les patates de sembra, dipositant-les amb cura de no trencar els grills.



Cal varios recs del bancal per amotllar el yute a tot el conjunt , repassem amb una mica d'humus que totes les patates quedin lleugerament cobertes dins el forat





...i ja ho podem tapar tot amb una fina capa de 3 cm. de palla que tornem a mullar, si fa vent evitem que voli posant a sobre herba recent tallada d'altres zones de l'hort. Finalment obrim lleugerament forats a l'encoixinat allà on hi ha els forats amb les patates...i a esperar!







 També provarem el sistema de cultiu de la patata en contenidors, en honor d'en John Seymour que a la seva mítica guia de "L'Horicultor Autosuficient" ja ho proposava. A nosaltres no ens fa el pes el tema d'utilitzar neumàtics apilats i optem per caixes plàstiques de fruita apil.lables. Quan sigui el moment de calçar-les treurem el cul d'una d'elles i ja tindrem l'esquelet del contenidor per calçar-les afegint terra.