dissabte, 2 de març de 2013

És evident que venim de la patata...



Quan s'acosta Sant Josep els meus biorritmes estan que se surten. Que si la Lluna mengua , que si creix , que si va alta , que si té forma de "C" o de "D" , que si encara glaça per la nit... 
Tantes coses per tenir em compte i els dies passen fugissers i amb condicions climatològiques poc propicies per la nostra tasca ingent: primer fortes glaçades després pluges inacabables... i nosaltres amb les patates super "sortides" de tanta grillamenta i amb ganes boges de treure fulla.




Treballem contra el temps: hem de crear el 4rt. bancal ràpid, ràpid. Ens fiquem mans a les eines i malgrat les últimes pluges podem netejar a fons el tros amb força facilitat. 







  
Aquesta vegada ens ha donat temps d'aconseguir una mica de fibra de coco per millorar la textura i propietats del bancal, aquest material admet una gran quantitat d'aigua durant el procés de rehumidificació. També barregem un sac d'humus de cuc per fer la gràcia sencera...



 


Com que encara falten alguns dies per la sembra tapem tot plegat amb una capa de palla i herbes tallades d'altres zones de l'hort. 






Mireu que maco que queda tot esperant les patates !! 







 

La situació dòna peu també a fer noves coneixences i alguns contactes en aquest cas amb individuus del tipus invertebrat. Algunes relacions acaben bé, com la dels cucs abundosos en aquest terral, altres ens donaran més maldecaps....




Altres "socis" abundosos són els pardals que  apareixen sense vergonya aparent en quan queda buit el tros. 









Després de moltes voltes ens hem decidit per espantar-los mitjançant la presència, virtual, dels seus homònims alats: mussols, òlibes i similars. Ja us direm si la cosa funciona quan comencin a sortir els pèsols i altres coses apetitoses...



                                             Els competidors inesperats


Però insospitadament no nomès del cel poden venir els problemes pel pagès, també amagats al subsòl o sota les pedres trobem esser voraços, envejosos de les nostres verdures. En aquest cas amb les primeres hores del matí trobem uns quants indefensos plançons de col atacades sense mesura ni vergonya per una tropa de babejants llimacs. 



Cal una acció contundent. A banda de la recerca visual per sota pedres, toxanes o teules abandonades fins a la seva localització, cal provar maneres més expeditives: ha arribat l'hora de provar les trampes passives i al nostre camí apareix de manera preclara el poder fragant de les llevadures i maltes o sigui l'encisadora fragància de la cervesa que tan demostradament constituieix golafre atractiu pels nostres subterranis competidors.






 
Pocs dies abans de Sant Josep, després de tenir les patates "certificades" durant unes setmanes "treien grills", arriba el moment de la veritat. Tornem al tros que havíem mig-preparat i li donem uns últims tocs. 







Retirem provisionalment la cobertura de palla per afegir algunes capes més: un toc de compost animal ben madur barrejat amb terra de la compostadora, una mica de cendres riques en potasi, una capa de material de bosc d'alzinar ben esmicolat, material verd que recent hem tallat d'altres zones del mateix hort aprofitant les últimes pluges i ho acabem amb una fina capa d'humus de cuc i una regada general per compactar totes les capes.



                                        "Qui no arrisca no pisca"



Anem a arriscarn-nos. Després del curset d'introducció a la Permacultura que vam fer la tardor passada a l'Hort Phoenicurus amb la Gisela i en Mark provarem una de les seves sug.gerències: cultivar patates amb palla, o millor dit, calçant les patates d'aquesta manera i no amb terra que és la manera més comú.


Podrem prescindir de la terra, en aquest punt , donat que el tubercle no es forma al nivell subterrani sinò en els extrems d'un sector de les tiges aèries de creixement més o menys horitzontal (anomenades també estolons) quan els entrenusos s'inflen i es tuberitzen (sent aquest procés diferent de la funció d'alimentació que fan les arrels incrustades a la terra de cultiu). Així doncs, el que cal evitar és que els tubercles siguin afectats per la llum que las tornarien verinoses i en això la palla ofereix opacitat similar a la que oferiria la terra. A mesura que la tija aèria principal vagi creixent i produïnt fulles nosaltres anirem calçant-la amb palla les vegades que calgui...



Variant una mica el sistema d'en Mark i la Gisela que damunt les capes que formen aquest bancal ràpid superposen una base de cartrò, nosaltres el substituirem per una base de sacs de yute que hem aconseguit. Després d'obrir els sacs i fixar-ne els extrems d'ambdues puntes amb terra i els laterals amb branquillons, cal obrir els forats on s'ha d'anar colgant les patates de sembra, dipositant-les amb cura de no trencar els grills.



Cal varios recs del bancal per amotllar el yute a tot el conjunt , repassem amb una mica d'humus que totes les patates quedin lleugerament cobertes dins el forat





...i ja ho podem tapar tot amb una fina capa de 3 cm. de palla que tornem a mullar, si fa vent evitem que voli posant a sobre herba recent tallada d'altres zones de l'hort. Finalment obrim lleugerament forats a l'encoixinat allà on hi ha els forats amb les patates...i a esperar!







 També provarem el sistema de cultiu de la patata en contenidors, en honor d'en John Seymour que a la seva mítica guia de "L'Horicultor Autosuficient" ja ho proposava. A nosaltres no ens fa el pes el tema d'utilitzar neumàtics apilats i optem per caixes plàstiques de fruita apil.lables. Quan sigui el moment de calçar-les treurem el cul d'una d'elles i ja tindrem l'esquelet del contenidor per calçar-les afegint terra.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada