dimecres, 15 de maig de 2013

L'hora de combatre les plagues!!



                                        Ous de marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata) en procés de maduració 
                                       de les larves abans d'eclosionar, 4 dies després de la posta.



En agricultura ecològica , i molt especialment des del punt de vista de la Permacultura, el maneig de les situacions crítiques quan al tractament de plagues és radicalment diferent del de l'agricultura ordinària.  Es posa així  en valor el paper de la natura com a auto-reguladora de tots els processos que es donen en el seu sí.

Això que semblaria tan evident i "natural", després de milions d'anys d'evolució amb els corresponents alts i baixos, ha estat oblidat i posat en qüestió durant els últims 50 anys per part dels sistemes i tecnologies "moderns": D'una banda la preponderància del monocultiu i d'altra, com derivada seva, l'enorme desenvolupament d'incomptables productes químics ens estan portant a un atzucat ecològic.



Quan arriba la primavera a l'hort sorgeixen les primeres plagues a càrrec del pugons. Ataquen massivament multitud dels nostres cultius d'horta i infesten els fruiters sovint amb resultats funestos: malmeten la collita de la pròpia temporada però també posen en risc  el creixement vegetatiu futur de l'arbre.




En agricultura ordinária, o "química", es dona la paradoxa que quan més productes i insecticides químics s'aboquen als camps més plagues es generen en temporades posteriors. Cada vegada és més evident doncs la inutilitat i lo contraproduent d'aquesta manera de fer. Davant la ineficiència de l'agricultura "química" la Permacultura ens fa girar la vista, altre cop, cap als patrons mil.lenaris de la pròpia Natura: als boscos no hi ha plagues, tots els elements presents s'autoregulen i només un desequil.libri, provocat externa i artificialment,  trenca "l'estatus quo" de les relacions entre flora i fauna.




Els potents insecticides poden matar un alt percentatge, potser un 80%, dels pulgons una temporada però també hauran acabat amb el 100% de la fauna que els hauria combatut i que normalment està present en una quantitat molt menor que la plaga a combatre, el resultat es fa evident la temporada següent: el 20% dels pulgons supervivents creixeran exponencialment sense l'aturador d'uns enemics naturals que en condicions espontanies, els haguessin posat fre.

Aquesta realitat es veu agreujada per la costum de fer grans extensions d'un mateix cultiu, el monocultiu, segregant espècies unes de les altres i impedint així les relacions de protecció mútua que s'estableixen a la natura on la barreja, el policultiu, és absolutament predominant.




L'ús dels depredadors naturals és una manera de controlar les plagues cada cop més utilitzat. És un esquema ben simple: s'eviten els insecticides que maten de manera indeterminada, s'afavoreix l'establiment del depredador discriminant-lo positivament quan a les seves condicions de vida, un cau per establir-se o alimentació complementària, i així s'afavoreix la presència de la quantitat necessària d'exemplars que puguin donar la batalla biològica contra la plaga. Fins i tot, si cal, s'introdueixen més quantitats d'exemplars per equil.librar les forces en combat...









Les marietes pertanyen a aquest grup de depredadors de plagues que ens beneficien als humans. Amb una voracitat desmesurada durant la seva etapa larvària, aconsegueix desenvolupar del tot el seu cicle només a base de depredar centenars i centenars d'àfids. Tasca que encara continuarà en la seva etapa adulta , encara que amb voracitat més continguda



  Larva de marieta


         Posta recent de marieta de 7 punts








1 comentari:

  1. me encanta la entrada! Las Mariquitas o 'Marietas' son insectos maravillosos!
    ;) gracias

    ResponElimina