dimarts, 9 de juliol de 2013

Amics subterranis: els cucs vermells

                                         



Només els veiem d'uves a peres. Sovint treuen el cap després de les pluges o trenquem els seus recorreguts íntims per sota terra a cop de magalla. Mai deixa de sorprendre lo bé que la natura els ha dissenyat, amb el seu cos llarg, prim i ben musculat.


El seu treball en principi  humil, pren importància quan el multipliquem per milions i milions d'individus que ens regalan contínuament el fet de tenir un sol cada vegada més permeable i airejat.





Es tracta d’una espècie de cuc molt i molt especial.
Viu uns 15 anys. Mesura entre 5 i 9 cm de llarg i entre 3 i 5 mm. de diàmetre i pesa 1 gram. Aquest cuc s’alimenta amb entre mig gram i 1 gram diari. ës una espècie hermafrodita i dobla la població cada 3 o 4 mesos. No transmet cap malaltia. També se’l coneix amb el nom de  cuc de Califòrnia. En els seu medi conviu amb fongs i bacteris i els afecten molt les temperatures extremes i una fermentació descontrolada.
 Les aplicacions de l’humus de cuc vermell són reparadores de terres castigades. Als terrenys compactes els dóna esponjositat i als arenosos consistència i evita l’erosió, ja que ajuda a retenir la humitat. 


Anatomia i fisiologia del cuc vermell

                                       ( Extret de compostadores.com)

GENERALITATS  
El cuc està classificat en el regne animal com Anèl·lid terrestre de la Classe Oligoquets. Viu en ambients humits, defuig la llum i es nodreix de restes orgàniques vegetals i animals en descomposició, sent un excel·lent recuperador.

Avui es coneixen aproximadament 8.000 espècies de cucs, però només 3.500 han estat estudiades i classificades.

Encara que en principi pot utilitzar-se qualsevol cuc terrestre, l'animal recomanat en el Vermicompostatge, és la llombriu vermella californiana o Eisenia foetida. Les raons en que es basa l’elecció concreta d'aquesta espècie són:

• La seva llarga vida, viu aproximadament 16 anys.
• Encara que és hermafrodita i no pot autofecundar-se, és molt prolífica
• És molt voraç, cada individu ingereix diàriament una quantitat dematèria orgànica equivalent al seu propi pes (al voltant de 1 gram en individus adults)
• Les seves femtes, el vermicompost, constitueixen el 60% de la seva ingesta diària i un producte d'elevada 
qualitat


DESCRIPCIÓ I MITJÀ DE VIDA

El cuc vermell viu normalment en climes temperats. La seva temperatura corporal oscil·la entre els 19-20ºC.
 És de color vermell fosc, i el seu cos està “metameritzat”, és a dir, dividit en anells o metàmers, que són apreciables
 a primera vista. La seva mida és d’entre 8-10 cm de longitud, i uns 3-5 mm de diàmetre.

En el cuc de terra, l'aparell respiratori és molt primitiu, i l'intercanvi d'oxigen es realitza a través de la paret del cos.

El sistema circulatori, nerviós i excretor està també metameritzat, és a dir, repartit en els distints anells. Així, en cada
 anell es troben 5 parells de cors i un parell de ronyons.

Per a menjar, el cuc xucla el menjar a través de la seva boca, denominada probòscide. Quan arriba a l'estómac, unes 
glàndules especials s'encarreguen de segregar carbonat càlcic, que neutralitza els àcids presents en el menjar ingerit.

El sistema muscular està molt desenvolupat, tant en sentit longitudinal com en sentit circular, el que permet a l'animal efectuar qualsevol tipus de moviment.

El cuc avança arrossegant-se sobre el terreny, utilitzant uns anells especials, que són capaços de “clavar-se” en el terreny. 
Per a avançar, el cuc fixa els anells anteriors en el terreny, encongeix la resta del cos cap a la part anterior (cap a la boca), fixa llavors els anells posteriors, allibera els anells anteriors i, empenyent amb la part posterior del cos la part anterior, inicia el moviment d'avanç. En aquesta fase és quan obre la boca i xucla el menjar, el qual, després de travessar tot l'aparell digestiu, és expulsat per l'anus, que es troba en la part terminal del cuc.

Els raig O.V. maten els cucs en pocs minuts, per aquesta raó, els cucs de terra són fotòfobs. Posseeixen unes cèl·lules especials col·locades al llarg del seu cos, que els avisen de la presència de llum i els permeten fugir en direcció contrària.

Cada llombriu està dotada d'un aparell genital masculí i d'un aparell genital femení. El primer està a la part anterior, molt a prop de la boca, i el femení, en posició un poc més posterior.

La còpula s'efectua cada 7-10 dies. En fase d'acoblament, dos cucs giren en sentit oposat l'un de l'altre, de manera que poden contactar l'aparell genital masculí d'un amb el femení de l'altre. D'aquesta manera reben l'esperma i el retenen fins a la fecundació.

La fecundació s'efectua a través del clitel, un anell més ample i de color blanc situat a la part anterior del cuc, present en totes les llombrius adultes. Les glàndules del clitel produeixen una càpsula, anomenada espermatòfor, de color groc verdós i uns 3-4 mm de grandària, en forma de pera.

Després de 14-21 dies d'incubació, segons les condicions ambientals, emergeixen de la càpsula, que ha adquirit ja un color més fosc, entre 2 i 21 cucs de color blanc i aproximadament 1 mm de longitud.

Des del mateix moment del seu naixement, les llombrius són autosuficients: mengen soles i només necessiten que el substrat sigui prou humit i tendre per a la seva petita boca.

Als 15 dies, els cucs amiden ja entre 12-15 mm i presenten un color rosa pàl·lid. Als 90 dies el cuc és ja de color vermell fosc, i presenta clitel, el que indica que és sexualment madura; la seva longitud és d'uns 3 cm. Als 7 mesos, té ja la seva grandària definitiva, uns 8-10 cm, i un pes de 1 gram. Continuarà així fins la seva mort, aproximadament als 16 anys d'edat.

Depenent de les condicions ambientals i l'alimentació, una parella de cucs pot arribar a produir fins a 3000 individus anualment, és a dir, duplicaran la seva població cada 3-4 mesos.


FISIOLOGIA

Fisiològicament, el desenvolupament dels cucs està condicionat per diversos factors físics que són, fonamentalment, humitat, llum, acidesa del mitjà o pH, temperatura i ventilació.


HUMITAT I VENTILACIÓ

La humitat i la ventilació del substrat estan molt relacionades. En un terreny mullat, les gotes d'aigua desplacen les bombolles d'aire, i es produeix falta d'oxigen i ventilació. Ambdós factors influeixen tant en la ingesta d'aliment com en la respiració i la reproducció.

Per a la supervivència dels cucs, la humitat ha d’estar entre el 70 i 80%.

Si el substrat està molt mullat, amb una humitat superior al 85 %, la oxigenació és insuficient. La falta de ventilació fa que el consum d'aliment es redueixi, i que els cucs entrin en un període de latència, en el qual per descomptat no es produeix vermicompost, es detenen els aparellaments i augmenta el temps de maduració de les càpsules.

Una humitat per sota de 70% constitueix una condició desfavorable. Al estar el substrat sec, es dificulta el lliscament de l'animal a través del mitjà, així com la ingestió de l'aliment.

Nivells d'humitat inferiors al 55% o superiors al 95%, resulten mortals per als cucs.


TEMPERATURA

La temperatura considerada òptima per al desenvolupament dels cucs, oscil·la entre 18º i 25ºC (la seva temperatura corporal és de 19-20ºC). Quan la temperatura descendeix per sota de 15ºC, els cucs entren en un període de latència, disminuint la seva activitat. Van deixant de reproduir-se i créixer, i els espermatòfors no eclosionen fins que es presenten condicions favorables.

Temperatures per sobre dels 35º-40ºC o per sota dels 4ºC resulten mortals per a l'animal.


LLUM

A la natura, les llombrius es desplacen per les prades a través dels túnels que excaven, buscant les zones humides. Per això, en períodes de pluja intensa, és freqüent trobar-les sota pedres, etc....

El cuc de terra és fotofòbic (fuig de la llum del sol), ja que els raigs ultraviolats el maten en pocs segons. Posseeix uns sensors en l’epidermis, que l’ajuden a detectar la procedència de la llum i fugir d'ella.

D'altra banda, la llum directa del sol augmenta la temperatura del sòl, arribant a assolir temperatures mortals per al cuc si no té possibilitat de fugir.


pH 

El cuc viu en substrats amb pH de 5 a 8,4. Fora d'aquesta escala, el cuc entra en una etapa de latència. Amb pH àcid en el substrat (<7) pot desenvolupar-se una plaga coneguda en el món de la llombricultura com planària.


Autor: Concha Ortigosa Rivas
Titulació: Biòloga

Font original: http://www.compostadores.com/h/biodiversitat/anatomia-i-fisiologia-del-cuc-vermell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada