diumenge, 23 d’octubre del 2016

Consolda arrelada, Consolda explicada.

Fa més de 3 anys que ens van arribar els primers plançons de Consolda Russa i en aquella entrada explicavem la curiosa història del seu creador i el perquè de tants esforços.


Des de llavors aquesta poderosa planta no ha deixat de repetir incansablement el seu cicle: quasi desapareix durant unes poques setmanes de més fred però torna a crèixer des de la socarrel de forma imparable i per molt que la esporguis cada 3 o 4 setmanes et proporciona un munt riques fulles plenes de potasi i altres substàncies enriquidores del compost o per cobrir directament el sól.


Quan la vols reproduir només cal esperar a l'hivern , escarbar una mica la terra i tallar un fragment d'arrel de 8 o 10cm. En pocs dies les noves fulles tornen a sorgir i constitueixen una nova planta.

És el moment d'ampliar el tema i res millor que aprofitar la saviesa de Ruralcat :







       " La Consolda russa Symphytum x upplandicum

La consolda és una planta que es pot trobar amb relativa facilitat al voltant dels horts del nostre país. Fins fa ben poc va ser molt utilitzada en medicina humana i animal pel seu gran poder cicatritzant tant en ferides com en trencadures d’ossos. Això es deu a un principi bioquímic del qual es molt rica: les al·lantoïnes. Les al·lantoïnes promouen i acceleren la divisió cel·lular, pel que, allà on hi hagi una ferida aquesta cicatritza de manera efectiva i ràpida. Per això mai no faltava en els antics horts medicinals i és fàcil trobar-la en zones d’horts antics. En fitopatologia s’usa per aquests mateixos principis: l’extracte fermentat de consolda (cicatritzant) barrejat amb el de cua de cavall (fungicida) és molt efectiu si s’aplica després d’una pedregada. Però té altres qualitats: és molt ric en potassi, element bàsic per a la fructificació. Això, junt amb les propietats de les al·lantoïnes fa de la consolda una gran ajuda en tots els processos de brotació, especialment de la flor i el fruit. S’usa per a quallar la flor, per a agumentar.li els aromes i el color, en el fruit per a agumentar.ne la quantitat el volum, els sucres (pel que aquest té més bon gust i es conserva millor). En enologia la consolda és apreciada per aquestes qualitats. També se li reconeixen efectes fungicides i insecticides, però jo ho atribueixo a la estimulació del seu sistema defensiu. La consolda és de fàcil cultiu: només demana humitat i una mica d’ombra. Resisteix bé el fred però no li agrada la calor.


Hi ha diverses varietats de consolda. La que més propietats acumula és la anomenada consolda Russa (S. x uplandicum), varietat hortícola provinent d’Europa més freda. Té l’avantatge de que no grana i per tant no dóna problemes d’invasions. Amb 10 plantes n’hi ha prou per a abastir les necessitats d’un hort mitjà. La orella d’ase (S. oficinale), autòctona, no és tant rica i és bastant invasiva. Sovint la trobem hibridada amb la consolda russa. Se sembra per esqueix d’arrel, i millor fer-ho en temps allunyats dels períodes crítics: a principis de primavera, per a que estiguin fortes a l’estiu, i en climes suaus a la tardor dona molt bon resultat. Agafeu les fulles quan pugi a flor. Podeu fer 4-5 collites cada temporada. La fulla de la consolda es pot assecar, però és difícil, així que si ho feu procureu que estigui ben airejada.



On cal aplicar-la? o Al jardí: en plantes, arbustos i arbres que ens interessin per la flor. La gespa cicatritza ràpid i pateix menys pel fong. o A l’hort: en plantes que ens interessin pel fruit. Resultats espectaculars cucurbitàcies, tomaqueres, vinya, carxofa, magraners i fruiters de pinyol com cirerers, pruneres etc. Eviteu ruixar els enciams o us pujaran a flor! o Al compost i al sòl activa els microorganismes. Com s’ha d’aplicar? Fumigant l’extracte fermentat sobre el conjunt de la planta diluït al 10% (1 litre d’extracte per 9 d’aigua). Procureu que el ph de l’aigua sigui baix. Un cop al mes. També podeu barrejar l’extracte de consolda amb el de ortiga i en resultarà un estimulant-preventiu molt eficaç. En aquest cas diluïu ½ litre de extracte de cada en 9 d’aigua. 





En perfusió sense diluir sobre arbres, a raó de 250cc per arbre (de tamany mitjà) 3 cops a la primavera. També hi podeu barrejar el que vulgueu. Regant la pila de compost o la zona radicular: ½ litre d’extracte pur per cada 10 m2. Regueu abans. Per simplificar podeu diluir aquest ½ litre en una regadora i ho repartireu millor. 1-2 cops al mes. Empallant: Esteneu fulles de consolda entre tomaqueres i les protegireu dels fongs i de l’eixut. El problema es que en cal molta. En fems: amb la consolda us podeu fer un compost riquíssim. Heu de tenir en compte que la consolda és molt pobre en cel·lulosa, així que hi haureu d’afegir palla.           
             
En suc concentrat: Feu podrir les fulles en un bidó i recolliu el suquet per un foradet que haureu practicat a la base. Aquest suc és molt ric. S’aplica com l’extracte, però diluït mes o menys al 2% (1 litre per cada 50 d’aigua). No es conserva molt bé. Guardeu-lo a la nevera. Per a fer l’extracte fermentat heu de submergir una generosa quantitat de fulles fresques de consolda en aigua de qualitat (sense apretar haurien d’ocupar un 40% del volum del recipient) i remeneu diàriament, per a alliberar el gas carbònic i de passada oxigenar. Durant aquest procés, que a l’estiu dura uns 8-10 dies, un exercit de microorganismes modifica les molècules originals tot simplificant-les i fent-les assimilables. Quan el preparat deixi de fer espuma voldrà dir que no queda gas carbònic ni sucres per alliberar, és a dir, que la fermentació estarà complerta. Ara haureu de filtrar el líquid i envasar-lo en garrafes de plàstic opac tot emplenant-les fins dalt. Si teniu accés a envasos tipus “bag in box” aprofiteulos. Emmagatzemeu els extractes com ho faríeu amb el vi, doncs després de tot es tracta de ferments que volem mantenir estables. Aprofiteu les restes per al femer."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada