dissabte, 11 de juliol del 2015

Estratègies i trucs en el maneig de les plagues


Deixeu  acabar el cicle d'algunes plantes.

En l'agricultura tradicional la terra sempre ha de quedar lliure de qualsevol branquilló abans de tornar a plantar, això complementat pel remoure constant de la capa més externa de sòl configura l'estat òptim del terreny pel pagés tradicional. Per la previsió de plagues s'utilitza abundant material químic que augment en potència quan la plaga ja està infectant els cultius. D'aquest esquema mental "tradicional" ja hem parlat en altres aportacions d'aquest blog.

En Permacultura on es té una visió més flexible de la convivència entre cultius i de com es protegeixen mútuament, cal subratllar la importància de les estratègies per augmentar significativament els enemics naturals i que ells sigui els que agafin la "responsabilitat" d'eliminar o minimitzar la plaga en qüestió.

De l'observació sistemàtica dels cultius es percebeix el paper fonamental de mantenir alguns exemplars de diferents cultius fins que acaben el seu cicle, permetent que en la seva fase final siguin atacats per pulgons o fongs que automàticament creen les condicions per permetre un paral.lel augment de per exemple , diferents tipus de marietes.

Proveu-ho, deixeu alguna de les bledes, mostasses, camamilles, carbassons ... siguin colonitzats per àfids o fongs i veureu la resposta a mig termini dels seus depredadors i com aquest efecte positiu es generalitza a la resta de cultius que en aquell moment tingueu en fase de creixement.

                        Durant la fase de larva la marieta és especialment voraç
       


                                                   Enciam roure



                                    Marieta de 7 punts en estat adult.

                                   Damunt el paper ous de marieta a punt
                                   d'eclosionar, prop del àfids que seran el
                                   seu aliment

                                     col


                                         Mostassa vermella








dimecres, 24 de juny del 2015

La Ratafia: el beuratge màgic

En una entrada anterior ja havíem buidat les herbes de l'any anterior. Avui mentre peten els coets i les coques de Sant Joan són a totes les taules hem omplert els nostres recipients de vidre amb l'anisat i mica en mica anem afegint els fruits, fulles i branquillons que han d'aconseguir que aquest any la nostra rafafia també sigui superba!










I apa cap a la terrassa a rebre el sol i la solana durant els 40 dies de rigor!


dijous, 28 de maig del 2015

Can tornem-hi!


Ai que ens pilla la moto! Això de tenir poc temps lliure ens fa anar sempre de corcoll amb la organització de l'hort... Però anem recuperant pistonada: el blat de moro dolç de la Iaia Maria ja treu el cap , els enciams ben juntets, van fent el seu camí i allà on hem pogut ja surten les primeres tomaqueres. Les patates, ben compactes, anuncien una propera collita (esperem que ben sana i profitosa) La menta ja està ben formosa i fragant  pel donar el seu particular toc a tants de "mojitos" que la calorada estival exigeix. Ai... i la palla que no falti!









divendres, 1 de maig del 2015

Temps de Ratafia



L'arribada de la primavera obliga a revisar tot allò que la mandra ens ha estalviat fer però que la necessitat obliga. Netejar els copons de la ratafia de l'any passat és una d'aquestes activitats obligades per encarar la nova temporada!
Però aquesta feina , en principi baldera amaga atractius ignots com poden ser olorar altre cop les essències que malgrat el pas del temps, encara varen quedar prisioneres de la acristallada presó:  a mesura que les obligues a sortir del seu amagatall sorgeixen encara potents, les olors embriagadores de totes les herbes i substàncies amb que varem amarar la última ratafia durant aquelles setmanes d'estiu i tardor. I impertorbables, la fragància de la canyella de l'anou verda i de tantes altres companyes de l'etílic substrat persisteixen en advertir-nos que és propera l'hora de tornar al camp a buscar les noves herbes i fruits que ens permetran reeditar la salutífera tradició ratafiera...

dimarts, 3 de febrer del 2015

Qui no arrisca, no pisca!

O sigui, que com tot era tan complicat i normatiu, tan lligat a decisions dels altres,  menystenin les pròpies possibilitats, vam tirar pel dret i d'un cop de cap vam crear el que s'ens havia resistit mesos abans: senzillament un hort dins l'escola!