Estratègies i trucs en el maneig de les plagues

Deixeu  acabar el cicle d'algunes plantes.

En l'agricultura tradicional la terra sempre ha de quedar lliure de qualsevol branquilló abans de tornar a plantar, això complementat pel remoure constant de la capa més externa de sòl configura l'estat òptim del terreny pel pagés tradicional. Per la previsió de plagues s'utilitza abundant material químic que augment en potència quan la plaga ja està infectant els cultius. D'aquest esquema mental "tradicional" ja hem parlat en altres aportacions d'aquest blog.

En Permacultura on es té una visió més flexible de la convivència entre cultius i de com es protegeixen mútuament, cal subratllar la importància de les estratègies per augmentar significativament els enemics naturals i que ells sigui els que agafin la "responsabilitat" d'eliminar o minimitzar la plaga en qüestió.

De l'observació sistemàtica dels cultius es percebeix el paper fonamental de mantenir alguns exemplars de diferents cultius fins que acaben el seu cicle, permetent que en la seva fase final siguin atacats per pulgons o fongs que automàticament creen les condicions per permetre un paral.lel augment de per exemple , diferents tipus de marietes.

Proveu-ho, deixeu alguna de les bledes, mostasses, camamilles, carbassons ... siguin colonitzats per àfids o fongs i veureu la resposta a mig termini dels seus depredadors i com aquest efecte positiu es generalitza a la resta de cultius que en aquell moment tingueu en fase de creixement.

                        Durant la fase de larva la marieta és especialment voraç
       

                                                   Enciam roure

                                    Marieta de 7 punts en estat adult.

                                   Damunt el paper ous de marieta a punt
                                   d'eclosionar, prop del àfids que seran el
                                   seu aliment

                                     col

                                         Mostassa vermella

D'ou a marieta adulta

L'hora de combatre les plagues!!

                                        Ous de marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata) en procés de maduració 
                                       de les larves abans d'eclosionar, 4 dies després de la posta.

En agricultura ecològica , i molt especialment des del punt de vista de la Permacultura, el maneig de les situacions crítiques quan al tractament de plagues és radicalment diferent del de l'agricultura ordinària.  Es posa així  en valor el paper de la natura com a auto-reguladora de tots els processos que es donen en el seu sí.

Això que semblaria tan evident i "natural", després de milions d'anys d'evolució amb els corresponents alts i baixos, ha estat oblidat i posat en qüestió durant els últims 50 anys per part dels sistemes i tecnologies "moderns": D'una banda la preponderància del monocultiu i d'altra, com derivada seva, l'enorme desenvolupament d'incomptables productes químics ens estan portant a un atzucat ecològic.

Quan arriba la primavera a l'hort sorgeixen les primeres plagues a càrrec del pugons. Ataquen massivament multitud dels nostres cultius d'horta i infesten els fruiters sovint amb resultats funestos: malmeten la collita de la pròpia temporada però també posen en risc  el creixement vegetatiu futur de l'arbre.

En agricultura ordinária, o "química", es dona la paradoxa que quan més productes i insecticides químics s'aboquen als camps més plagues es generen en temporades posteriors. Cada vegada és més evident doncs la inutilitat i lo contraproduent d'aquesta manera de fer. Davant la ineficiència de l'agricultura "química" la Permacultura ens fa girar la vista, altre cop, cap als patrons mil.lenaris de la pròpia Natura: als boscos no hi ha plagues, tots els elements presents s'autoregulen i només un desequil.libri, provocat externa i artificialment,  trenca "l'estatus quo" de les relacions entre flora i fauna.

Els potents insecticides poden matar un alt percentatge, potser un 80%, dels pulgons una temporada però també hauran acabat amb el 100% de la fauna que els hauria combatut i que normalment està present en una quantitat molt menor que la plaga a combatre, el resultat es fa evident la temporada següent: el 20% dels pulgons supervivents creixeran exponencialment sense l'aturador d'uns enemics naturals que en condicions espontanies, els haguessin posat fre.

Aquesta realitat es veu agreujada per la costum de fer grans extensions d'un mateix cultiu, el monocultiu, segregant espècies unes de les altres i impedint així les relacions de protecció mútua que s'estableixen a la natura on la barreja, el policultiu, és absolutament predominant.

L'ús dels depredadors naturals és una manera de controlar les plagues cada cop més utilitzat. És un esquema ben simple: s'eviten els insecticides que maten de manera indeterminada, s'afavoreix l'establiment del depredador discriminant-lo positivament quan a les seves condicions de vida, un cau per establir-se o alimentació complementària, i així s'afavoreix la presència de la quantitat necessària d'exemplars que puguin donar la batalla biològica contra la plaga. Fins i tot, si cal, s'introdueixen més quantitats d'exemplars per equil.librar les forces en combat...

Les marietes pertanyen a aquest grup de depredadors de plagues que ens beneficien als humans. Amb una voracitat desmesurada durant la seva etapa larvària, aconsegueix desenvolupar del tot el seu cicle només a base de depredar centenars i centenars d'àfids. Tasca que encara continuarà en la seva etapa adulta , encara que amb voracitat més continguda



  Larva de marieta

         Posta recent de marieta de 7 punts

La casa de les Marietes

"Marieta vola, vola,

tu que portes camisola

si m'ensenyes el camí del cel

et donaré pa i mel"

...I en aquestes estem, repartint per tot l'hort potets amb aiguamel per major comoditat de les marietes que ja es fan presents ara quan arranca la primavera. Cal tractar-les amb els més grans compliments no fos cas que no els plagui el tros i emigrin cap un altre indret.

Peró el nostre no és un gest gratuït. Esperem grans coses d'aquestes marietes des d'ara fins finals de la tardor quan comencin a hivernar. Ens han de fer un gran servei: cruspir-se tots els pulgons que pululin pel nostre tros, sota les ordres de les formigues que les munyeixen desvergonyadamament després que la pulgonada hagi  xuclat les nostres plantes, fent-les enmalaltir irremediablement.

Els pulgons per mitjà d'un bec articulat succionen la saba de la planta hospedant de la qual prenen proteïnes i sucres segregant  l'excés de sucre ingerit en forma de melassa que es diposita en les fulles inferiors a la qual ells ocupen, taponant els estomes i impedint així la fotosíntesi i propiciant alhora l'aparició del negret; per ser insectes xucladors són importants agents de contagi de diferents virosis.

La marieta (Coccinellidae) és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes amb una voracitat desmesurada, sobretot en el seu estat de larva. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues especialment als cultius en hivernacle. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de "cosmopolites" pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Per això per fer-los la vida més còmoda, sobretot durants els freds de l'hivern els últims anys proliferen les cases o hotels d’insectes que proporcionen les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils per a l’hort. Els humans, modificant el medi natural, han anat fet cada vegada més difícil que els insectes trobin aixopluc de manera natural. Els hotelets estan formats per capses o calaixos de diferents tamanys amb  foradets menuts i grans perquè coincideixin en les preferències individuals dels insectes. Es construeixen amb tota mena de materials: canyes, branques, pedretes, herba seca, terra, fang, palla, corda, teula, troncs…





Nosaltres per fer la nostra contribució hotelera hem fet un petit parèntesi en la consolidació dels nous bancals elevats i aprofitant els sobrants de les caixes de fusta hem construit la nostra particular caseta d'insectes,  especialment adreçada a fer més fàcil la vida a marietes  i abelles.
Com que anem de prova i volem fer una caseta petita, hem partit d'una capsa de maduixes i l'hem omplert bàsicament amb els materials que teniem a l'abast al mateix hort. Per subjectar alguns dels materials al seu departament hem utilitzat la mateixa argila dels bancals ben refinada afegins un xic d'aigua. 

 Per les marietes hem reservat l'àtic, més protegit del bec dels ocells per impediments que donin seguretat als futurs hostes. Els acabats de pintura són fets amb pebre vermell, i són d'aquest color perquè segons alguns experts bona part dels insectes són atrets per la gama dels vermells...