La casa de les Marietes

"Marieta vola, vola,

tu que portes camisola

si m'ensenyes el camí del cel

et donaré pa i mel"

...I en aquestes estem, repartint per tot l'hort potets amb aiguamel per major comoditat de les marietes que ja es fan presents ara quan arranca la primavera. Cal tractar-les amb els més grans compliments no fos cas que no els plagui el tros i emigrin cap un altre indret.

Peró el nostre no és un gest gratuït. Esperem grans coses d'aquestes marietes des d'ara fins finals de la tardor quan comencin a hivernar. Ens han de fer un gran servei: cruspir-se tots els pulgons que pululin pel nostre tros, sota les ordres de les formigues que les munyeixen desvergonyadamament després que la pulgonada hagi  xuclat les nostres plantes, fent-les enmalaltir irremediablement.

Els pulgons per mitjà d'un bec articulat succionen la saba de la planta hospedant de la qual prenen proteïnes i sucres segregant  l'excés de sucre ingerit en forma de melassa que es diposita en les fulles inferiors a la qual ells ocupen, taponant els estomes i impedint així la fotosíntesi i propiciant alhora l'aparició del negret; per ser insectes xucladors són importants agents de contagi de diferents virosis.

La marieta (Coccinellidae) és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes amb una voracitat desmesurada, sobretot en el seu estat de larva. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues especialment als cultius en hivernacle. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de "cosmopolites" pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Per això per fer-los la vida més còmoda, sobretot durants els freds de l'hivern els últims anys proliferen les cases o hotels d’insectes que proporcionen les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils per a l’hort. Els humans, modificant el medi natural, han anat fet cada vegada més difícil que els insectes trobin aixopluc de manera natural. Els hotelets estan formats per capses o calaixos de diferents tamanys amb  foradets menuts i grans perquè coincideixin en les preferències individuals dels insectes. Es construeixen amb tota mena de materials: canyes, branques, pedretes, herba seca, terra, fang, palla, corda, teula, troncs…





Nosaltres per fer la nostra contribució hotelera hem fet un petit parèntesi en la consolidació dels nous bancals elevats i aprofitant els sobrants de les caixes de fusta hem construit la nostra particular caseta d'insectes,  especialment adreçada a fer més fàcil la vida a marietes  i abelles.
Com que anem de prova i volem fer una caseta petita, hem partit d'una capsa de maduixes i l'hem omplert bàsicament amb els materials que teniem a l'abast al mateix hort. Per subjectar alguns dels materials al seu departament hem utilitzat la mateixa argila dels bancals ben refinada afegins un xic d'aigua. 

 Per les marietes hem reservat l'àtic, més protegit del bec dels ocells per impediments que donin seguretat als futurs hostes. Els acabats de pintura són fets amb pebre vermell, i són d'aquest color perquè segons alguns experts bona part dels insectes són atrets per la gama dels vermells...