L'espai que volem ocupar és un tros de 5x7 metres ben entapissat d'herbes adventícies i amb unes velles i enormes carxoferes ja molt deteriorades que cal reabsorbir. Donada l'avançada època de l'any, que no admet cap relaxació , posarem en joc en un plis-plas els principis de l' "Hort instantani" mitjançant la construcció d'un bancal elevat per capes.
Després de marcar la forma que volem aconseguir amb cordill, utilitzem les mateixes fulles de les carxoferes a la manera de "retolador gruixut" per poder visualitzar millor les dimensions de tot plegat. Posem especial atenció en que els accessos a les parts interiors tinguin suficient amplada. Només laborem la terra que cal amuntegar a l'interior i per obrir els passadissos.
Afegim la primera capa, fems damunt l'herba pre-existent que ajudarà a dificultar la seva reproducció en combinació amb una capa de cartrons remullats que ofegarà tot el que vulgui créixer i servirà de berenar pels cucs. No es poden deixar separació entre cartrons per tal que el seu efecte dissuassori sigui exitós. Si no disposem de cartrons o substituirem per una gruixos capa de paper de diari. En qualsevol cas amb les mínimes lletres o estampacions possibles i en el seu cas cal treure les grapes que puguin haver.
A partir d'aquest moment anem alternant capes "verdes" que aportaran nitrògen , amb capes "marrons" que aportaran carboni: s'aconsella que la proporció de "marró" tripliqui la de "verd" pel tipus de nutrients que aporten cadascuna. Sempre es remulla abans d'afegir la capa següent per tal de facilitar la descomposició de la matèria i la compactació del conjunt.
Capa de herba tallada a altres zones de l'hort i una altra de material sec, en aquest cas de bosc d'alzines o roures. Les substàncies que envolten els pins no fan recomanable, en general , el material sec provinent de pinedes. Semblaria que les maduixeres serien l'excepció i sí agraeixen certa part de pinassa pel seu creixement.
Una primera capa de palla
I una altra de terra compostada.
És el moment també d'afegir fibra de coco, en aquest cas per corregir l'excès de compactaciò del nostre sòl excessivament argilós. En el nostre cas com que també criem una petita colònia de cucs vermells de Califòrnia, n'afegim un bon grapat, escampats en grups de 10 o 15, per diferents parts i nivells del bancal: ells encantats de poder fer la seva feina lliurement!
La feina del dia acabada, tota l'ajuda ha estat benvinguda. La creació d'un nou bancal sempre consumeix molta energia personal i grans quantitats de materials orgànics.
Protegim tot el conjunt amb una última capa de palla i tornem a regar. quasi 17 metres de bancal elevat en una Mandala de 2 entrades: 1a. part de la feina acabada, encara falta donar estabilitat al conjunt i colocar el reg.
Gràcies a la col.laboració de les fruiteries dels voltants hem anat recollint un munt de caixes de fusta que una vegada desmuntada la base ens permet fer-la servir per donar una mica més d'estabilitat al bancal elevat. Ens podíem haver estalviat la feina però d'aquesta manera encara es guanya més superfície de cultiu al aprofitar tota la horitzontalitat del nou perfil creat.
I sense més preàmbuls ni esperes ja podem començar a plantar!! Hem après que el nostres llimacs tenen més preferència per "beneficiar-se" les nostres cols que no pas els tendres enciams, així que plantem unes quantes cols set setmaneres entremig del gruix d'enciams amb la intenció d'utilitzar-les com element de distracció fins que no caiguin piripis a les nostres estratagemes cerveseres.
A l'esquerra de la foto dos calaixos, aprofitats del desmuntatge de les caixes de fusta, ens han servit per soterrar-los i ser el nou hogar de la barreja de pastanagues i rabanets. Al costat hem plantat cebes, com a cultiu protector contra la mosca de la pastanaga.
