Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asociación de cultivos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asociación de cultivos. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de juliol del 2015

Estratègies i trucs en el maneig de les plagues


Deixeu  acabar el cicle d'algunes plantes.

En l'agricultura tradicional la terra sempre ha de quedar lliure de qualsevol branquilló abans de tornar a plantar, això complementat pel remoure constant de la capa més externa de sòl configura l'estat òptim del terreny pel pagés tradicional. Per la previsió de plagues s'utilitza abundant material químic que augment en potència quan la plaga ja està infectant els cultius. D'aquest esquema mental "tradicional" ja hem parlat en altres aportacions d'aquest blog.

En Permacultura on es té una visió més flexible de la convivència entre cultius i de com es protegeixen mútuament, cal subratllar la importància de les estratègies per augmentar significativament els enemics naturals i que ells sigui els que agafin la "responsabilitat" d'eliminar o minimitzar la plaga en qüestió.

De l'observació sistemàtica dels cultius es percebeix el paper fonamental de mantenir alguns exemplars de diferents cultius fins que acaben el seu cicle, permetent que en la seva fase final siguin atacats per pulgons o fongs que automàticament creen les condicions per permetre un paral.lel augment de per exemple , diferents tipus de marietes.

Proveu-ho, deixeu alguna de les bledes, mostasses, camamilles, carbassons ... siguin colonitzats per àfids o fongs i veureu la resposta a mig termini dels seus depredadors i com aquest efecte positiu es generalitza a la resta de cultius que en aquell moment tingueu en fase de creixement.

                        Durant la fase de larva la marieta és especialment voraç
       


                                                   Enciam roure



                                    Marieta de 7 punts en estat adult.

                                   Damunt el paper ous de marieta a punt
                                   d'eclosionar, prop del àfids que seran el
                                   seu aliment

                                     col


                                         Mostassa vermella








dissabte, 27 d’abril del 2013

Associació i Rotació de cultius


CULTIUS ASSOCIATS

La plantació en companyia és la sembra o plantació de dues o més espècies vegetals molt properes entre si, de tal manera que una o ambdues poden obtenir beneficis (a través de l’absorció de nutrients o de canvis en el medi ambient) tals com la millora de la productivitat, control de plagues, la prevenció de malalties o adquirir un millor sabor. Això és sovint, però no exclusivament, comportament simbiòtic, el més citat és el de blat de moro i les mongetes (les mongetes capturen nitrogen i a canvi grimpen per la tija del blat de moro).

• La millora en el creixement o el sabor es deu probablement a la planta de companyia afegint certs micronutrientes, o al fet que les arrels poden acollir microorganismes com els fongs micorrícicos, que milloren la seva assimilació. En el cas de les lleguminosas, fixen el nitrogen.

• De vegades és el fullatge o flors aromàtics de la planta de companyia que dissuadeix a les plagues, per exemple: rude (Ruta graveolens), coriandre (Coriandrum sativum) o ajenjo (Artemisia absinthium) en el jardí.

• De la mateixa manera, algunes plantes traspuen químics protectors anomenats aleloquímics de les seves arrels o fullatge que poden ser tòxics per a altres plantes o microorganismes. Això es coneix com alelopatía – els efectes químics directes o indirectes d’una planta sobre la germinació o el desenvolupament de les plantes veïnes. Els productes químics també poden inhibir la germinació de les llavors, per exemple això ocorre sota la copa de moltes plantes, sobretot en boscos de pins, xiprers i eucaliptus, on el sòl es manté relativament net de plantes competidores, fins i tot on la llum pot passar, les restes en descomposició dels arbres alliberen els compostos inhibidors (fer un cop d’ull en l’els boscos d’eucaliptus).
La Damasquina (Tagetes patula) excreta una substància anomenada alfa- terthienyl que ajuda a suprimir 14 gèneres de nematodes paràsits de plantes (d’aquí els tenim en el jardí), s’han utilitzat per a aquest propòsit en l’Índia durant centenars d’anys. Un altre exemple és la veza vellosa (Vicia villosa Roth) com a cultiu de farratge, que poden suprimir les males herbes per la producció de cianamida i s’utilitza en els arrossars i horts a Japó.

• Les plantes altes poden donar recer a les de menor creixement i crear un microclima que els permet prosperar en llocs en els quals normalment no poden créixer per exemple, la tècnica de Tres Germanes desenvolupat pels nadius nord-americans (jueves i blat de moro donant ombra a les carabasses). Això també pot protegir-les de les plagues.

• Control de plagues; insectes beneficiosos poden ser atrets a un àrea de cultiu mitjançant la plantació propera d’alguna cosa que utilitzen com a aliment o també mantenint tanques al voltant de l’hort que poden albergar insectes (especialment important per mantenir les poblacions d’insectes benèfics a l’àrea quan baixen la seva fonts d’alimentació). En el jardí tenim una tanca verda a la base dels arbres ribereños, i usem Damasquina (Tagetes patula) i fonoll (Foeniculum vulgare) específicament per atreure a una varietat d’insectes beneficiosos, en general pel nèctar que produeixen (en un dia d’estiu Vaig explicar 15 insectes diferents en una planta del fonoll, alguns depredadors i algunes plagues o millor dit preses!). Per exemple, la Damasquina (Tagetes patula) espanta als pugons i la mosca blanca. Contribueixen al control de plagues en tres formes, la primera és la seva olor, que és un element dissuasori per a la mosca blanca, les seves arrels també traspuen químics alelopátics (vegeu més amunt) i finalment atreure a les marietes, els sírfids i les micro vespes (s’alimenten del seu nèctar), que són predadors dels petits insectes, en particular, els áfids o les seves larves.


A huertocity.com podeu consultar una completa taula d'associació de cultius:
(cliqueu sobre la imatge següent)


I si preferiu una versió més resumida i en català aquí teniu les taules que ens ofereix  La barraca de l' hortela/na

                                   Taula I
Taula II                                                                                


             També la web de Sergi Caballero en ofereix una magnífic article sobre aquest tema

                  Associació Precolombina: blat de moro - mongetes - carbasses


                 Associació de porros - pastanagues - clavells moros

                              associació de bledes - mostassa - cols - porros


I si encara voleu una mica més de teòria , aquest article de Pilar Martínez

La asociación de cultivos, cultivo múltiple o sistemas de policultivo (M.A. Altieri, 1983) son sistemas en los cuales se plantan especies de vegetales con suficiente proximidad espacial para dar como resultado una competencia inter-específica y/o complementación.

Esta interacciones pueden tener efectos inhibidores o estimulantes en los rendimientos, y en consecuencia los policultivos se pueden clasificar como sigue (Hart 1974)

Policultivo comensalístico: interacción entre las especies de cultivo con un efecto positivo neto sobre una especie y ninguna sobre la otra.

Policultivo amensalístico: la interacción entre las especies de cultivos tiene un efecto negativo en una especie y ningún efecto observable en la otra. Por ejemplo: plantas anuales intercaladas entre plantas perennes.

Policultivo monopolístico: la interacción entre las especies de cultivos tiene un efecto positivo neto en una especie y un efecto negativo neto en la otra. Por ejemplo, el uso de cultivos de cobertera en huertos.

Policultivos inhibitorios: la interacción entre los cultivos tiene un efecto negativo neto sobre todas las especies. Por ejemplo el cultivo intercalado que involucra a la caña de azúcar.
Las ventajas de la Asociación correcta de cultivos
Por una parte influye sobre la dinámica de las poblaciones de insectos-plaga que generalmente provocan menos daños a los cultivos y, por otra, la supresión de hierbas adventicias molestas debido al sombreamiento, alelopatía, etc. y un mejor uso de los nutrientes del suelo con el consiguiente mejoramiento de la productividad por unidad de superficie.

Ejemplos de asociación de cultivos: existen diferentes asociaciones de cultivos siendo algunas desfavorables o no recomendables y otras favorables:


Asociación de Cultivos más favorables

Gramínea-leguminosa: aprovechando la fijación de nitrógeno atmosférico por parte de las leguminosas. Se utiliza para la implantación de pastizales y praderas, con la asociación de gramíneas (vallico, festuca, fleo, dáctilo, etc.) y leguminosas (trébol, esparceta, alfalfa, veza, etc.) Para abono verde, mezclando gramíneas (centeno, avena, vallico) con leguminosas (veza, guisante, haba, trébol) En cultivos hortícolas.

Maíz y judía: cuando se asocian estos cultivos, el maíz hace de tutor, las judías se siembran cuando éste tenga 20 cm de altura.
En Sudamérica los indígenas incluyen una tercera planta a la asociación, la calabaza, beneficiándose ésta del sombreado y favoreciendo a la asociación al cubrir el suelo horizontalmente.

Leguminosas y otras familias: guisantes, judías o habas con coles o zanahorias en hileras alternas. Parece que la cebolla y el ajo se asocian mal con las leguminosas.


Otras asociaciones posibles

Es posible asociar hortalizas con diferente velocidad de crecimiento para obtener una mayor productividad, algunas de estas asociaciones que dan un buen resultado son:

Rábanos, lechugas y zanahorias: sembrar tres hileras de rábanos o de lechugas entre cada dos hileras de zanahorias.

De coles con lechugas: entre cada dos hileras de coles una hilera de lechugas y, dentro de las hileras de coles, una lechuga entre cada dos coles.

De zanahorias y nabos: los sembramos en hileras alternas; los nabos son cosechados antes de que las zanahorias hayan alcanzado su pleno desarrollo.
Judía de enrame y pepino: una hilera de pepinos entre las dos hileras de judías (80 cm de separación).

Chirivía y escarola: plantarlas en hileras alternas dado que la primera tiene raíces pivotantes y la escarola poco profundas.

Zanahoria y puerro: eficaz para repeler a la mosca de la zanahoria y la del puerro. Una hilera de rábano entre cada dos de zanahoria; los puerros se plantarán en el lugar de los rábanos ya recolectados (en zanahoria de primavera) En zanahoria de invierno se alternarán dos hileras de zanahoria con dos de puerros.

Zanahoria y cebolla: tres hileras de cebolla y dos de zanahoria (25 cm entre hilera)
Tomate y cebolla: se plantarán en primavera las cebollas en un campo preparado para acoger al tomate, éste en hilera y a cada lado de la hilera de cebollas (a 35 - 40 cm).

Espinaca de primavera con apio: las espinacas se siembran en marzo, los apios en mayo en una hilera entre cada dos de espinacas.

Cebolla y fresas o achicoria y fresa: en hileras alternas.

Uno de los efectos positivos de la asociación de cultivos es que minimizan los brotes de enfermedades y plagas, así algunos autores como Altieri y Letourneau identifican ciertos policultivos con la plaga o enfermedad regulada así como el factor involucrado en ese efecto.





















dissabte, 30 de març del 2013

La casa de les Marietes



"Marieta vola, vola,
tu que portes camisola
si m'ensenyes el camí del cel
et donaré pa i mel"



...I en aquestes estem, repartint per tot l'hort potets amb aiguamel per major comoditat de les marietes que ja es fan presents ara quan arranca la primavera. Cal tractar-les amb els més grans compliments no fos cas que no els plagui el tros i emigrin cap un altre indret.



Peró el nostre no és un gest gratuït. Esperem grans coses d'aquestes marietes des d'ara fins finals de la tardor quan comencin a hivernar. Ens han de fer un gran servei: cruspir-se tots els pulgons que pululin pel nostre tros, sota les ordres de les formigues que les munyeixen desvergonyadamament després que la pulgonada hagi  xuclat les nostres plantes, fent-les enmalaltir irremediablement.




Els pulgons per mitjà d'un bec articulat succionen la saba de la planta hospedant de la qual prenen proteïnes i sucres segregant  l'excés de sucre ingerit en forma de melassa que es diposita en les fulles inferiors a la qual ells ocupen, taponant els estomes i impedint així la fotosíntesi i propiciant alhora l'aparició del negret; per ser insectes xucladors són importants agents de contagi de diferents virosis.




La marieta (Coccinellidae) és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes amb una voracitat desmesurada, sobretot en el seu estat de larva. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues especialment als cultius en hivernacle. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de "cosmopolites" pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.







Per això per fer-los la vida més còmoda, sobretot durants els freds de l'hivern els últims anys proliferen les cases o hotels d’insectes que proporcionen les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils per a l’hort. Els humans, modificant el medi natural, han anat fet cada vegada més difícil que els insectes trobin aixopluc de manera natural. Els hotelets estan formats per capses o calaixos de diferents tamanys amb  foradets menuts i grans perquè coincideixin en les preferències individuals dels insectes. Es construeixen amb tota mena de materials: canyes, branques, pedretes, herba seca, terra, fang, palla, corda, teula, troncs…





Nosaltres per fer la nostra contribució hotelera hem fet un petit parèntesi en la consolidació dels nous bancals elevats i aprofitant els sobrants de les caixes de fusta hem construit la nostra particular caseta d'insectes,  especialment adreçada a fer més fàcil la vida a marietes  i abelles.
Com que anem de prova i volem fer una caseta petita, hem partit d'una capsa de maduixes i l'hem omplert bàsicament amb els materials que teniem a l'abast al mateix hort. Per subjectar alguns dels materials al seu departament hem utilitzat la mateixa argila dels bancals ben refinada afegins un xic d'aigua. 













 Per les marietes hem reservat l'àtic, més protegit del bec dels ocells per impediments que donin seguretat als futurs hostes. Els acabats de pintura són fets amb pebre vermell, i són d'aquest color perquè segons alguns experts bona part dels insectes són atrets per la gama dels vermells...